Col·leccionistes de paisatges

Col·leccionistes de paisatges

Dijous vaig assitir al seminari internacional: “Teoría y paisaje. Reflexiones desde miradas interdisciplinarias”. Durant el mati van intervenir Jean Marc Besse, Joan Nogué i Francesc Muñoz. I a la tarda Michael Jakob, i Daniela Colafranceschi . Durant el seminari es va reflexionar a l’entorn del paisatge des de multitud de visions que van permetre un ric debat. Voldria exposar una de les reflexions que es va repetir en diverses ponències al llarg del dia.

Estem assistint, cada dia més, a una major oferta de paisatges accessibles, com si es tractes d’un catàleg comercial. Cada vegada més els paisatges deixen de ser una relació íntima entre l’observador i el territori; i passen a ser objecte d’un consum compulsiu. Habitualment, en realitzar activitats turístiques, ens conformem amb capturar amb les nostres càmeres digitals una quantitat ingent de paisatges que hem observat durant els petits instants en que polsem l’obturador de la càmera.

Col·leccionem imatges pensant que un cop reproduïdes en el nostre ordinador obtindrem la mateixa experiència emocional que hauríem obtingut si ens haguéssim aturat a observar aquell paisatge. Oblidant que un paisatge no és només una imatge, sinó un conjunt d’emocions on hi juga un paper important la percepció individual a través d’olors, sons, gustos, colors, etcètera.