"Somalia, en pie de guerra contra Etiopía"

"El jeque Sharif Sheikh Ahmed, líder de la integrista Unión de Tribunles Islàmicos, que controla Mogadiscio y el sur somalí, ordenó ayer a sus milicias que comiencen a atacar a las fuerzas etíopes que se encuentran en Somalia. Los islamistas respondieron así al primer ministro de la vecina Etiopía, Meles Zenawi, quien declaró el jueves que su país está listo para la guerra.-EFE"

De vegades les grans noticies, les que afecten a grans quantitats de persones al món, són les petites noticies que trobem arraconades en una petita secció dels nostres diaris.

Més sostenibilitat per garantir l'aliment

La població mundial prevista pel 2030 és de vuit mil milions d'habitants, és a dir, dos mil milions d'habitants més dels que som actualment que també hauran de dependre dels recursos naturals existents. És per aquest motiu que ara es parla tant de gestió sostenible perquè les pròximes generacions tenen el dret de tenir una vida digna.

Per tot això la FAO (organització de les nacions unides per a l'agricultura i l'alimentació) ha publicat un informe sobre seguretat alimentària i medi ambient. El repte que es planteja és el poder produir en els propers anys la quantitat suficient d’aliments per a les necessitats d’aquest gran augment de la població mundial, conservant i millorant alhora els recursos naturals.

Va existir un temps en que es considerava que els recursos eren il·limitats però en l'actualitat les investigacions científiques ens expliquen justament el contrari. La Terra és un lloc finit i per tant els seus recursos també ho són. L'aigua i la terra són els pilars que ens mantenen ja que sense aigua ni aliments no podríem sobreviure, és per això que hem de buscar mesures per evitar la contaminació i erosió.

L’informe conté diversos apartats en que es van explicant les diverses mesures que es proposen per fer front al problema de l’alimentació mundial en els propers anys.

En primer lloc parla d’una ordenació de l’agricultura per al futur: considerant les plantes, el sòl , l’aigua i els animals com un conjunt (ecosistema). Proposen mesures com ara la reducció de les plagues dels conreus de forma natural, és a dir mitjançant els seus depredadors per comptes de llençar-hi un producte químic que pugui filtrar-se pel sòl i contaminar l'aigua; que el sòl estigui ben nodrit fent rotació de conreus i deixant de tant en tant un camp erm per aconseguir que el sòl tingui els nutrient que necessita per fer productives les collites. I especialment que des dels poders públics es fomenti aquesta agricultura sostenible enfront les pressions econòmiques que posen la rendibilitat dels cultius per davant de la seva supervivència en el futur.

L’informe també alerta sobre altres problemes: La desforestació de les muntanyes—que provoca una major erosió—i sol ser causa d’importants desequilibris els fluxos d’aigua, com la sedimentació en els embassaments o les inundacions. La disminució de la coberta forestal (del nombre d’arbres) tant pels incendis com per l’acció de l’home (camps de conreu, obtenció de fusta o urbanització). L’exorbitant increment de les captures de peix. ( En cinquanta anys s’han multiplicat per quatre).

L’informe presenta per a cada un dels temes assenyalats propostes basades en la sostenibilitat. Amb aquestes propostes aconseguirem mantenir els recursos a llarg termini podent garantir uns aliments nutritius i innocus per tota la població mundial.

De la misèria al caos

La Xina està obrint nous mercats i en un dels que aposta fort és l'Àfrica. Per aquest motiu molts africans emigren a la Xina. Hi van legalment ja que els és fàcil d’obtenir un visat temporal, però un cop transcorregut el temps del permís molts d'ells és queden i esdevenen immigrants “sense papers”.

Imatge de www.earthquest.co.uk/china/china.html

Aquests malviuen per les grans ciutats Xineses com Cantón:una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants a la província de Guangdong. Segons les estadístiques només en aquesta regió podem trobar uns 10.000 estrangers vivint irregularment.

En un país com és avui dia la Xina amb una població tant nombrosa, aquest augment de la migració és causa de conflictes (com la venda de drogues als carrers de la ciutat) enfront dels quals el govern xinès resta impassible, però que són una font de preocupació en els països d’origen dels immigrants.

Hem de recordar que fins ara a la Xina només és permetia tenir un fill per parella perquè era un país amb un estoc de població molt elevat. Ara, degut a la manca de ma d’obra jove,en algunes regions xineses demanen que es tinguin dos fills perquè si no, de cares al futur, no és podrà mantenir tota aquesta població envellida i això els provocarà una caiguda de la economia molt important.

El problema és que ja hi ha una gran part de la població pròpiament xinesa que no està censada i el fet que els arribin immigrant fa incrementar aquest nombre, cosa que augmenta els desequilibris dins les ciutats, on trobem moltes persones que no poden accedir a una feina que els permeti viure de manera digne.

Tot i que es preveu un futur amb molt pes pel que fa al comerç internacional, no hem d’oblidar que Xina és encara un país considerat en vies de desenvolupament i que, tot i el creixement en els mercats, encara està mancat d’estabilitat econòmica. L’actual situació és que molts immigrants surten de la gran misèria africana per arribar al gran caos xinès, on els és molt difícil d’aconseguir entrar en aquesta economia creixent.

Investigant contra la ceguesa

Des de fa molts anys els científics estan preocupats per intentar regenerar les cèl·lules fotoreceptores de la retina, l'òrgan ocular que ens permet veure-hi. Ara, per primera vegada, un trasplantament de retina ha tingut uns resultats esperançadors.

Es va fer un trasplantament de cèl·lules mare precursores extretes de ratolins recent nascuts a ratolins adults cecs. Van aconseguir, cosa que encara no s'havia pogut mai, que els ratolins cecs detectessin nivells baixos de llum.

L'aplicació d'aquest sistema als humans presenta moltes dificultats però és una línia que permet als investigadors continuar en aquest camp per intentar que malalties que, com la retinitis pigmentosa, provoquen la mort de les cèl·lules fotoreceptores, tinguin solució en un futur.

Més informació: a El país 9 de novembre 2006: Ratones ciegos recuperan visión con un transplante cel·lular en la retina.

Semàfor vermell

Al meu barri hi viuen moltes famílies amb criatures petites, és un barri format per blocs d'habitatges força nous i que estan al voltant d'una gran avinguda amb molt de trànsit. Sortint del meu bloc, que dóna a l'avinguda en qüestió, trobem a només tres metre més avall de la porta un pas de vianants amb un semàfor d'aquells que tenen un botó que quan el prems triga menys de 10 segons en posar-se verd el semàfor pels vianants.

Doncs bé, la majoria dels meus veïns sembla com si no coneguessin la utilitat del botó. Sense anar gaire lluny la meva veïna del davant, una senyora d'uns setanta anys però molt eixerida, cada vespre surt a passejar el gos i com que el parc queda en la direcció oposada del pas de vianants, la dona decideix travessar pel mig del carrer. No mira ni a banda i banda per veure si passen cotxes, simplement es llança amb el gos cap a la carretera. Jo n'hi dic la veïna suïcida perquè trobo molt perillós que travessi d'aquesta manera. Però penso: mira és una senyora gran que probablement vivia en algun poble petit on hi passava un cotxe de tant en tant i on no tenien la necessitat d'un pas de vianants perquè tot el carrer hi era destinat, i la mig excuso.

Els que m'indignen són la gent que fan com una altre veïna, la del tercer; aquesta no porta un gos sinó una criatura que deu tenir uns 6 anys. Ella si que travessa pel pas de vianants però sempre ho fa, tants si es verd o vermell. I com que, si no prems el botó, el semàfor de vianants està per defecte en vermell sempre travessen l'avinguda quan està prohibit.

D'aquí a uns quants anys aquest nen anirà sol a l'escola, però no se li acudirà que per passar ha de mirar que no vinguin cotxes i que cal que estigui verd, perquè amb la seva mare no ho ha fet mai. Llavors a l'escola els ensenyaran educació viària, i aquesta criatura, i moltes d'altres, no entendran perquè cal respectar un semàfor. Perquè actualment no ens sembla necessari esperar-se a passar quan estigui verd: tenim tanta presa que no podem perdre ni 10 segons a que el semàfor ens doni pas.

Trobo molt indignant quan una persona acompanyada de criatures travessa en vermell, però també trobo exasperant que ho faci la gent adulta,tingui l'edat que tingui, perquè tots som exemples per als petits, i mai saps s'hi t'estarà mirant una criatura, que veient que els adults ens saltem les normes a la babalà pensarà: doncs si els grans ho fan jo també. I llavors quan hi ha un accident culpem als conductors de no haver vigilat, però els vianants hem vigilat?

Potser les futures generacions s’estranyaran que quan treguin les decoracions de Nadal, quedin en els carrers uns llums vermells, grocs i verds.

“Demagogia sobre los campos de golf”


El dia 31 d'octubre llegíem al diari El País una carta al director titulada “Demagogia sobre los campos de golf” escrita per Juan Àngel Flores Sandoval.
Estic d'acord amb l'autor quan escriu que tothom hauria de tenir
un bon coneixement dels temes per poder parlar-ne amb fonament i no fer
demagògia. Però considero que en aquest cas és l’autor de la carta qui no mostra un coneixement prou extens. Critica les organitzacions que es manifesten en contra dels camps de golf utilitzant un argument que no és del tot cert: assegura que la majoria dels camps de golf és reguen amb aigües residuals reciclades. En bona teoria hauria de ser així, de fet és com ho preveu la llei, però en realitat són molt pocs els camps que no són regats amb aigües de la xarxa pública d’abastament. Aquest problema és un dels principals eixos de critica per part dels ecologistes.

Un altre dels eixos de la crítica és l'impacte paisatgístic d’aquestes instal·lacions. Perquè si bé l'autor assegura que els camps de golf poden ser considerats com una activitat agrària més, no deixen de ser un tipus de cultiu que no està adaptat a les condicions del nostre medi ja que és propi de climes més freds i humits que el nostre. Tot això sense oblidar, que molts dels camps de golfs és creen destruint les pinedes o
alzinars que hi havien en aquella zona. Aquesta transformació no aporta cap increment de l’emissió d'oxigen a l'atmosfera tal com pretén l'autor.

Per últim fa esment de les urbanitzacions. Planteja que són un tema independent del golf. No puc estar-hi gens d’acord: en la majoria dels casos el camp de golf és una excusa per a urbanitzar una zona. En tot cas té la funció de donar un valor afegit a unes localitzacions sobre el territori. Ens trobem davant d’una alteració dels espais naturals i del paisatge consistent en unes inversions destinades a un sector social amb elevat poder adquisitiu, que associen la pràctica d’aquest esport a un cert prestigi social i elitista.