Semàfor vermell

Al meu barri hi viuen moltes famílies amb criatures petites, és un barri format per blocs d'habitatges força nous i que estan al voltant d'una gran avinguda amb molt de trànsit. Sortint del meu bloc, que dóna a l'avinguda en qüestió, trobem a només tres metre més avall de la porta un pas de vianants amb un semàfor d'aquells que tenen un botó que quan el prems triga menys de 10 segons en posar-se verd el semàfor pels vianants.

Doncs bé, la majoria dels meus veïns sembla com si no coneguessin la utilitat del botó. Sense anar gaire lluny la meva veïna del davant, una senyora d'uns setanta anys però molt eixerida, cada vespre surt a passejar el gos i com que el parc queda en la direcció oposada del pas de vianants, la dona decideix travessar pel mig del carrer. No mira ni a banda i banda per veure si passen cotxes, simplement es llança amb el gos cap a la carretera. Jo n'hi dic la veïna suïcida perquè trobo molt perillós que travessi d'aquesta manera. Però penso: mira és una senyora gran que probablement vivia en algun poble petit on hi passava un cotxe de tant en tant i on no tenien la necessitat d'un pas de vianants perquè tot el carrer hi era destinat, i la mig excuso.

Els que m'indignen són la gent que fan com una altre veïna, la del tercer; aquesta no porta un gos sinó una criatura que deu tenir uns 6 anys. Ella si que travessa pel pas de vianants però sempre ho fa, tants si es verd o vermell. I com que, si no prems el botó, el semàfor de vianants està per defecte en vermell sempre travessen l'avinguda quan està prohibit.

D'aquí a uns quants anys aquest nen anirà sol a l'escola, però no se li acudirà que per passar ha de mirar que no vinguin cotxes i que cal que estigui verd, perquè amb la seva mare no ho ha fet mai. Llavors a l'escola els ensenyaran educació viària, i aquesta criatura, i moltes d'altres, no entendran perquè cal respectar un semàfor. Perquè actualment no ens sembla necessari esperar-se a passar quan estigui verd: tenim tanta presa que no podem perdre ni 10 segons a que el semàfor ens doni pas.

Trobo molt indignant quan una persona acompanyada de criatures travessa en vermell, però també trobo exasperant que ho faci la gent adulta,tingui l'edat que tingui, perquè tots som exemples per als petits, i mai saps s'hi t'estarà mirant una criatura, que veient que els adults ens saltem les normes a la babalà pensarà: doncs si els grans ho fan jo també. I llavors quan hi ha un accident culpem als conductors de no haver vigilat, però els vianants hem vigilat?

Potser les futures generacions s’estranyaran que quan treguin les decoracions de Nadal, quedin en els carrers uns llums vermells, grocs i verds.