Esllavissament al Pakistan

Esllavissament al Pakistan

El 4 de gener del 2010 va haver-hi un esllavissament al Nord del Pakistan; a la vall d'Hunza. Aquest esllavissament va provocar el soterrament d'un poble, i va causar la mort d'una vintena de persones. Aquestes van ser les causes immediates però a mida que passaven les setmanes els problemes es varen agreujar: l'esllavissada va taponar el riu Hunza que travessa la vall. El riu va inundar greument diferents pobles i va submergir 5 km de l'autopista de Karakoram.

La fotografia on es veuen els efectes de l'esllavissada va ser presa el 16 de març per l'ALI (Advanced Land Image) de l'observatori Terra de la Nasa. I l'altre es una imatge de google earth de com estava abans de l'esllavissament.

http://earthobservatory.nasa.gov/NaturalHazards/view.php?id=43175

Norscand

Norscand

Avui us convido a visitar la pàgina web del projecte Norscand Geofictions Maps: http://norscand.net/sitemap.shtml.

Aquí hi trobareu un treball excel·lent amb multitud de mapes que configuren l'imaginari país de Norscand. Un projecte cartogràfic que conté diferents tipus de mapes: des de mapes físics generals, mapes temàtiques, plànols de ciutats...

Espero que us agradi!

Ética ambiental

Ética ambiental

L'ética ambiental és l'ètica aplicada que estudia la responsabilitat humana envers la conservació del medi ambient i la natura. Fins a mitjans del segle XX no hi havia una preocupació pel medi ambient. El que es volia era evolucionar tecnològicament fins aconseguir "dominar" la natura.

Crèiem que la natura era un recurs inesgotable, i fins que no varem ser conscients que la Terra era finita, que tenia unes dimensions i una capacitat de càrrega, no ens varem plantejar qüestions mediambientals. I, de fet, aquestes qüestions han esdevingut imprescindibles en observar que la supervivència de la nostra espècie depèn de l'equilibri ecològic. Un equilibri que és responsabilitat nostra de mantenir, ja que som els éssers vius que gaudim d'un nivell de desenvolupament que ens permet modificar la dinàmica natural -per exemple, fer ploure on volem-.
Hi ha tres models d'ètiques ambientals: les antropocèntriques, les biocèntriques i les ecocèntriques. Els dos primers els trobem dins la "shallow ecology" on els humans tenim un paper principal; i l'última la trobem dins la "deep ecology" on es prioritza el valor de la vida.

Si voleu iniciar-vos en la lectura a l'entorn d'aquestos temes us recomano el llibre "Ètiques per a un món complex. Un mapa de les tendències morals contemporànies" de Ramon Alcoberro.

El mapa d'Espanya més precís

El mapa d'Espanya més precís

S'està cartografiant amb una precisió al voltant de 15 centímetres el mapa d'Espanya gràcies a la tecnologia LIDAR. La tecnologia LIDAR (Light Detection And Raning) és un sistema basat en un sensor làser. Consisteix a emetre una pulsació làser sobre la superfície terrestre i, depenent, del retorn a l'avió permet identificar les diferents cobertes del sòl: per exemple, una superfície sòlida retorna sense cap problema el raig a l'avió, en canvi l'aigua absorbeix el raig làser. Per poder georeferenciar amb exactitud les observacions que s'extreuen del làser, s'utilitzen dues tècniques diferents: el Sistema de Navegació Inercial (INS) i els Sistemes de Posicionament Geogràfic (GPS). Del vol LIDAR s'obté un núvol de punts irregulars amb una densitat aproximada d'un punt per metre quadrat; aquests punts s'han de processar per obtenir productes finals com els MDS (Models Digitals de Superfícies), els MDT (Models Digitals d'Elevacions) i les imatges d'intensitats.

La principal aplicació d'aquesta tecnologia serà elaborar el Pla de les zones inundables, però obre la porta a un munt de possibilitats: des d'estudis de vegetació, a les infraestructures i l'urbanisme.

Si voleu més informació sobre la tecnologia LIDAR us recomano consultar la pàgina web de Dielmo, una dels empresses que ha contractat l'IGN per realitzar aquest mapa: http://www.dielmo.com/index.php.

Europa arraconada del mapa

Europa arraconada del mapa

Representar l'esfera terreste en un full de paper és una tasca complicada, i per això al llarg de la història s'han anat succeint diferents projeccions que l'intenten representar el més acuradament possible. Gerardus Mercator va dissenyar una projecció eurocèntrica que respectava molt bé les formes dels continents però que augmentava exageradament la mida dels territoris propers als pols.

Durant molt de temps Europa ha estat una de les principals potències mundials, i aquesta projecció ha estat una de les més difoses en l'educació de tot el món. Ara que cada vegada Xina és més potent, juntament amb els Estats Units d'Amèrica, segurament Europa anirà perdent pes; i es difondran amb més força els mapes centrats al Pacífic.

El PAÍS del dissabte 20 de març explicava aquest fenomen: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Europa/borra/mapa/elpepiint/20100320elpepiint_9/Tes

La Mediterrania, una mar d'unió o separació?

La Mediterrania, una mar d'unió o separació?

En l'imaginari col·lectiu dels nord-occidentals hi ha instal·lada una falsa imatge sobre el mediterrani, una imatge associada als països de la riba nord d'aquest mar; el conjunt de la societat no sol associar cap país àrab com a mediterrani. Sembla, en paraules de Pedro Martínez Montávez, "[...] el mayor mar del mundo - más aún que cualquier océano- porque no tenia más que una orilla: la del Norte. [...]". És com si els habitants de la costa sud no fóssin d'aquest mar, com si encara els quedes un camí per recórrer abans de poder optar a la mediterràneitat.

Des d'antic el Mediterrani ha estat envoltat per diverses cultures, ara bé, que existeixin diferents cultures no vol dir que totes convisquin. Mentre al nord poca gent coneix les cultures del sud; al sud estan cada vegada més occidentalitzats. Ens hauríem de plantejar si realment és positiu marcar el camí al sud o si és millor creuar mirades per aconseguir una diversitat real, no basada en els principis identitaris de l'euro-mediterrània. I passar d'un mar que separa a un mar que uneix.

Perquè ens capfiquem en buscar culpables de tot?

Perquè ens capfiquem en buscar culpables de tot?

De totes les coses que ens passen en el dia a dia en podríem fer una classificació: des de les més agradables fins a les que ens repugnen, passant per aquelles que ens fan la vida possible o impossible en diversos graus. I, en general, pel que fa a les del cantó negatiu ens capfiquem a trobar un responsable a qui endinyar-li totes les culpes (si és un polític millor i de passada en demanem ràpidament la dimissió), esmerçant-hi els esforços que hauríem de dedicar a trobar solucions per continuar amb la nostra vida quotidiana. Més enllà de les actuacions amb mala intenció, si algú comet un error òbviament ha d'assumir la seva responsabilitat: arreglar-ho si és possible, aprendre de l'error i, si definitivament es demostra la seva incapacitat en la qüestió, cal que deixi pas a d'altres que hi tinguin més traça.

A més de les catàstrofes naturals hi ha altres circumstàncies que també són difícils de preveure o directament imprevisibles, son aquelles que no són culpa de ningú en concret o, dit d'una altra manera, que són una mica culpa de tots. Hi ha moltes coses que es poden i s'han de millorar. Però obsedits en els petits guanys a curt termini i pensant massa poc en els guanys de futur, dediquem una pila d'esforços a buscar els culpables de coses que no sempre en tenen. La qual cosa em sembla una colossal pèrdua de temps; una pèrdua de temps, i en última instància de diners que podríem dedicar a millorar tot allò que no funciona prou bé.

No sempre cal buscar un culpable, però sempre cal trobar una solució.

Neu a Palamós

Neu a Palamós

Desprès de 3 dies ha tornat la llum. La calefacció s'ha engegat i la casa comença a agafar escalfor.
Han estat uns dies ben estranys: el primer dia per poder prendre un got de llet vam posar una cassoleta damunt d'unes espelmes i així vam aconseguir prendre un got de llet mitjanament calent. L'endemà tots estàvem contents de veure tanta neu i vam aconseguir comprar un fogonet, desprès de moltes hores de voltar pel poble ple de neu. Cap al vespre ja estàvem més preocupats perquè continuàvem sense electricitat i cada cop l'aigua era més escassa; patíem pels congeladors plens de menjar que s'anaven descongelant, patíem pel fred però ja teníem radio i fogonet per poder cuinar. A mida que passaven les hores la nostra preocupació creixia però al llit amb unes quantes mantes s'hi estava molt bé.
Totes aquestes aventures m'han fet pensar com d'inútils podem arribar a ser sense electricitat -sobretot en la societat que vivim. Aquest mateix exercici que fem d'escriure al blog dos cops per setmana, era impossible de realitzar!
Cada mati ens llevàvem pensant que havíem de fer per poder passar la nit el millor que poguéssim. Traient la neu, emmagatzemant-la amb galledes perquè es convertís en aigua pel wàter, comprant lots, fogonets, espelmes, una mica de pa...
Però en el fons ha estat divertit! I ara costa tornar a la normalitat - sobretot perquè encara els carrers són gelats i l'electricitat no és molt constant-.

Litoral: Públic o Privat?

Litoral: Públic o Privat?

El Domini Públic Marítim – Terrestre (DPMT) és una franja de titularitat estatal, que està administrada per la Direcció general de Costes. A grans trets, es defineix com l’espai comprès entre la línia de baixa mar escorada i el límit fins on arriben les ones en els majors temporals coneguts (per a més concreció podeu consultar la llei completa a la web següent: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l22-1988.t1.html), i està marcat mitjançant unes fites blanques (com la que observeu a la fotografia).
L’objectiu d’aquesta delimitació és preservar aquests espais litorals que són altament sensibles. Per això es creen unes servituds legals de protecció, trànsit i accés al mar. Aquestes servituds estableixen diferents límits a partir del DPMT.
En primer lloc, estableixen una franja d’entre 6 i 20 metres destinada al pas de vehicles de vigilància i salvament; és la franja on s’ubiquen els camins de ronda. A continuació una franja de 100 metres on hi ha alguns usos no permesos, per exemple: estan prohibides les vies de comunicació interurbanes, les línies elèctriques visibles, no s’hi poden abocar residus, etcètera. En cas de sòl urbà està restringida a 20 metres, en sòl no urbà es poden destinar a pastures o conreus, per a qualsevol altre us cal disposar d’un permís explícit. Per últim trobem una franja de 500 metres on s’hauran d’evitar edificis pantalla, i l’edificació que es realitzi haurà de ser d’una densitat menor que la mitjana del terme municipal.
Observant la fita de l’imatge que us adjunto–on s’observa que aquesta fita està pràcticament al mig del mar- a mi em sembla que en moltes ocasions alhora d’establir el DMPT, s’ha pensat més en poder tenir uns metres més de sòl privat que no pas en preservar l’espai litoral pròpiament dit.

Caminada nocturna

Caminada nocturna

L'Agrupament Escolta Palamosí per celebrar el nostre 40è aniversari hem preparat diverses activitats. La primera és la caminada nocturna que realitzarem el proper dissabte dia 13 de Març. Us hi esperem.