La Mediterrania, una mar d'unió o separació?
En l'imaginari col·lectiu dels nord-occidentals hi ha instal·lada una falsa imatge sobre el mediterrani, una imatge associada als països de la riba nord d'aquest mar; el conjunt de la societat no sol associar cap país àrab com a mediterrani. Sembla, en paraules de Pedro Martínez Montávez, "[...] el mayor mar del mundo - más aún que cualquier océano- porque no tenia más que una orilla: la del Norte. [...]". És com si els habitants de la costa sud no fóssin d'aquest mar, com si encara els quedes un camí per recórrer abans de poder optar a la mediterràneitat.
Des d'antic el Mediterrani ha estat envoltat per diverses cultures, ara bé, que existeixin diferents cultures no vol dir que totes convisquin. Mentre al nord poca gent coneix les cultures del sud; al sud estan cada vegada més occidentalitzats. Ens hauríem de plantejar si realment és positiu marcar el camí al sud o si és millor creuar mirades per aconseguir una diversitat real, no basada en els principis identitaris de l'euro-mediterrània. I passar d'un mar que separa a un mar que uneix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada