Perquè ens capfiquem en buscar culpables de tot?
De totes les coses que ens passen en el dia a dia en podríem fer una classificació: des de les més agradables fins a les que ens repugnen, passant per aquelles que ens fan la vida possible o impossible en diversos graus. I, en general, pel que fa a les del cantó negatiu ens capfiquem a trobar un responsable a qui endinyar-li totes les culpes (si és un polític millor i de passada en demanem ràpidament la dimissió), esmerçant-hi els esforços que hauríem de dedicar a trobar solucions per continuar amb la nostra vida quotidiana. Més enllà de les actuacions amb mala intenció, si algú comet un error òbviament ha d'assumir la seva responsabilitat: arreglar-ho si és possible, aprendre de l'error i, si definitivament es demostra la seva incapacitat en la qüestió, cal que deixi pas a d'altres que hi tinguin més traça.
A més de les catàstrofes naturals hi ha altres circumstàncies que també són difícils de preveure o directament imprevisibles, son aquelles que no són culpa de ningú en concret o, dit d'una altra manera, que són una mica culpa de tots. Hi ha moltes coses que es poden i s'han de millorar. Però obsedits en els petits guanys a curt termini i pensant massa poc en els guanys de futur, dediquem una pila d'esforços a buscar els culpables de coses que no sempre en tenen. La qual cosa em sembla una colossal pèrdua de temps; una pèrdua de temps, i en última instància de diners que podríem dedicar a millorar tot allò que no funciona prou bé.
No sempre cal buscar un culpable, però sempre cal trobar una solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada