“Todo queda en familia”

“El planeamiento urbanístico de Salou beneficia a familiares del alcalde y afines”

La noticia ha sortit publicada avui (02/10/2006) a “El País” i parla sobre un tema malauradament freqüent i poc difós. Explica en el cas de Salou com el seu alcalde Esteve Ferran Ribera i el conseller d'urbanisme, el seu fill Esteve Ferran Gombau han estat des de fa nou anys beneficiant territorialment a els seus familiars i amics.

Això és possible degut a que cada municipi gestiona el seu territori i diu quina part del seu terreny és urbanitzable i quina no. Això fa que alguns municipis tinguin un curiós creixement planificat cap un cantó determinat on casualment la propietat de les terres és d'alguns dels governants municipals¹. No vull dir que sempre sigui així però de vegades passa.

No se realment quina seria la solució bona, ni tant sol si n'hi ha de solució bona però crec que el plantejament que fa el geògraf urbanista Oriol Nel·lo en el seu llibre “Ciutat de ciutats” (publicat per Empúries al 2001) és una bona solució. Planteja que tot el conjunt del territori català sigui articulat com un de sol, és a dir, que Catalunya sigui com una ciutat feta per ciutats. Que el pla urbanístic de Catalunya no sigui fet independentment per cada municipi sinó que sigui fet per tota Catalunya. Això evitaria, a part del esmentat anteriorment, que molts espais rurals mantinguessin una continuïtat d'un municipi a un altre, que tinguessin un lògica territorial que els permetés estar gestionat d'una mateixa manera a banda i banda de la frontera municipal. Així si ens trobem un espai rural amb una gran diversitat d'espècies podrem gestionar el territori de manera que aquestes espècies un cop passat la línia de fi del terme municipal no és trobin amb una macrourbanització plena d'edificis, cases, carrers i carreteres.

Nota: 1. Les terres qualificades com a sòl urbanitzable augmenten el seu valor econòmic.