Nova aplicació d'ESRI

Nova aplicació d'ESRI

Quan ja existeixen moltes aplicacions web per crear mapes, el monstre de les eines SIG: ESRI treu la seva aplicació web. Aquesta aplicació et permet crear mapes de forma molt senzilla: selecciones l'àrea que t'interessa, i apliques alguna de les bases que té l'aplicació -aquesta imatge del Mediterràni l'he generada amb menys de 30 segons.

A més a més pots visualitzar mapes d'altres usuaris, crear grups per compartir cartografia, i disposa de l'ArcGis explorer que inclou suport a la lectura i escriptura de mapes, la possibilitat d'incloure una presentació, entre d'altres usos. Podeu trobar l'aplicació a la pàgina següent: http://www.arcgis.com/home/.

Inselberg

Inselberg

Inselberg (illa muntanya o muntanyes aïllades) es un concepte introduït pel geòleg alemany Bornhardt per caracteritzar les muntanyes pre-cambrianas, generalment monolítiques de gneis o granit que sugeixen abrubtament d'un indret planer.
El Parc Nacional Urulu-Kata Tjuta al Nord d'Australia, ofereix alguns dels inselbergs més impressionants del món. Un exemple és el d'aquesta imatge extreta de l'Observatori de la terra de la NASA.
Aquests indrets són espais sagrats pels aborígens australians; i no m'estranya perquè són realment impressionants.

El govern aprova el pla cartogràfic de Catalunya

El govern aprova el pla cartogràfic de Catalunya

El Govern ha aprovat el Pla cartogràfic de Catalunya,. Aquest és l'instrument bàsic de la planificació de la geoinformació a Catalunya.

Determina els objectius i la coordinació de les activitats cartogràfiques i la constitució i la millora permanent de la infraestructura d'informació geogràfica de Catalunya.

Aquest pla identifica el conjunt d'informació geogràfica que l'Administració de la Generalitat i l'Administració local de Catalunya produeix i utilitza, i en determina l'estructura, la qualitat, la disponibilitat, la interoperabilitat, l'actualització i les condicions d'accés.

Conté les bases generals d'actuació per programar, finançar i executar les activitats coordinades i el catàleg d'informació geogràfica. El document garanteix els nivells mínims de qualitat, actualització i disponibilitat de l'activitat cartogràfica i d'informació geogràfica relacionada a càrrec de les administracions.

14 personalitats eurpees escullen el repte 2030

14 personalitats eurpees escullen el repte 2030

L'Agenda ciutadana de ciencia i innovació recull 14 reptes per al 2030. Aquests reptes s'han presentat a votació per part dels ciutadants de la Unió Europea. Han situat un marcador a l'entrada de Consell a Brusel·les, i es poden formalitzar les votacions a través d'aquesta web: http://www.reto2030.eu/.
La geògrafa demògrafa catalana Anna Cabré ha estat una de les 14 personalitats escollides per plantejar aquests reptes. Ella proposa: "Innovar en els sistemes de protecció social públics".

Podeu emetre el vostre vot fins el dia 26 de maig a la pàgina web esmentada anteriorment. A més a més, a la pàgina web també hi trobareu videos on exposen les seves propostes cadascun dels autors.

Recordant el vessament

Recordant el vessament

Fa gairebé un mes que es va produïr l'explosió de la plataforma petrolera al golf de Mèxic, i la marea negra s'ha anat desplaçant cap al delta del Missisipi i ha arribat a les illes Chandeleur.

Podem observar en aquesta imatge extreta del satèl·lit MODIS de la NASA, la taca de petroli. En imatges satel·litals de color natural no es sencill observar una taca d'aquestes característiques. Però en el moment de prendre aquesta imatge el sol es reflexava al mar i per aixó podem veure la taca.

L'espai aèri torna a estar ocupat per les cendres

L'espai aèri torna a estar ocupat per les cendres

Els vents del nord tornen a portar les cendres de l'Eyjafjalla damunt l'espai aéri europeu. Com que es dificil saber quan es podrà volar i per on, motles pàgines web publiquen informació puntual, per exemple a la web d'AENA.

Però a més a més l'Institut de ciències de la Terra Islandès ha instal·lat diverses càmeres que et permeten veure el volcà en tot moment, i per acabar-lo de tenir controlat s'hi ha instal·lat també una càmera tèrmica. Podreu mirar-ho a la web següent: http://eldgos.mila.is/eyjafjallajokull-fra-thorolfsfelli/.
Però amb tot el rebombori del volcà us recomano visitar la pàgina web dels volcans actius del món. Hi podreu trobar fotografíes excepcionals, entre molta informació sobre els volcans, les erupcions històriques... La pàgina web següent us encantarà: http://www.activolcans.info/.

Ikimap

Ikimap

Avui us presento Ikimap, una xarxa social que et permet compartir catografia al voltant d'una comunitat d'usuaris. Aquesta aplicació permet als usuaris crear i pujar mapes amb informació, així com també comentar i valorar mapes d'altres usuaris.
Els usuaris s'han de registrar gratuïtament i poden pujar capes noves o crear mapes amb capes preexistents.
A estat desenvolupat per la companyia Sixtema. Ho ha fet mitjançant software lliure, i compta amb les tecnologies següents: servidor de mapes Mapserver; llenguatge de programació PHP i JS; Geodatabase PostGIS; i interfase Openlayers.

Trobareu tota la informació a: http://www.ikimap.com/

Tràfic aeri

Tràfic aeri

Avui us convido a visitar la pàgina web següent: http://www.flightradar24.com/.
És una pàgina web que inclou un mapa interactiu on es poden veure els avions que estàn volant, per on volen i d'on han sortit i cap a on van.

Vies verdes

Vies verdes

El dijous 29 d'abril Emili Mató ens va venir a explicar, en el cicle "Què geo-fem?", un interessant projecte que s'està efectuant des del Consorci de les Vies Verdes de Girona.
El projecte es desenvolupa al voltant de les Vies verdes, i compta amb les noves tecnologies d'informació geogràfica per desenvolupar-se.
El Consorci disposarà d'uns arxius on et podràs descarregar les rutes de les vies verdes per al teu dipositiu mòbil (ha d'incloure GPS). A mida que vagis realitzant la ruta, aquesta t'anirà senyalant llocs d'interès que pots visitar, amb un camí alternatiu a la via per poder-hi arribar. També tindrà videos i fotografies per tal d'interpretar millor el que es visita, i hi haurà tot un menú amb els serveis propers a la ruta per si vols dinar, dormir a un hotel...
A més a més, disposen d'un joc interactiu per als més petits perquè es vagin familiaritzant amb la ruta, i un vol virtual que et permet veure els indrets per on passsa la ruta.
El consorci disposarà d'alguns dispositius mobils amb GPS de lloguer per als usuaris que vulguin fer la ruta i no disposin d'aquests dispositius.
Trobareu informació de les rutes de les vies verdes a: http://www.viesverdes.org/.
Tot aquest dispositiu es preveu que entri en funcionament al voltant de l'estiu.

Wikiloc

Wikiloc

Arrel de la segona conferència del cicle "Què geo-fem?", aquesta pronunciada per Jordi Ramot, voldria compartir amb vosaltres la pàgina web: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/home.do.
La Wikiloc et permet crear una ruta amb el teu GPS i compartir-la amb tot el món, de tal manera que es poden compartir les rutes amb altres aficionats al senderisme, al ciclisme però també rutes amb ciclomotors, rutes d'escalada, de kaiac... A més a meś n'hi ha de diferents dificultats, diferent durada... I a qualsevol lloc del món on algú hagi introduït la ruta. A més a més permet compartir opinions sobre la ruta i experiències.

Book

Avui vull compartir amb vosaltres aquest video que explica un innovadora tecnologia, el llibre (book), aprofitant que ahir va ser Sant Jordi.

Eyjafjallajökull

Eyjafjallajökull

Aquests dies tothom parla del volcà Islandès Eyjafjallajökull, degut a que el núvol de fum no deixa volar, Però realment el volcà en està deixant unes imatges tant impressionants com aquesta que feta per un dels satèl·lits de la Nasa.

També trobareu algune simatges interresants a la web de la ESA: http://www.esa.int/esa-mmg/mmg.pl?b=b&type=I&mission=Envisat&single=y&start=8&size=b

La geografia intel·ligent de cada dia

La geografia intel·ligent de cada dia

Ahir vaig assistir a la primera conferència del cicle "Què Geo-fem?" que organitza el SIGTE juntament amb la Casa de Cultura de Girona.
La conferència va anar a càrrec de David Comas, sota el titol "La geografia intel·ligent de cada dia, més enllà de google maps".
Ens va explicar que a partir del que ell anomenava el Big Bang del 2005, l'aparició de google maps, el treball en quant a cartografia havia conviat moltísssim. Ara el que es important, no és el mapa en si, sinò que el més important son els continguts que hi ha damunt del mapa.

Estacions meteorològiques a prop de casa

Estacions meteorològiques a prop de casa

Avui us recomano visitar la pàgina web següent: http://www.wunderground.com/wundermap/.
Mitjançant un mapa interactiu, aquesta web us pemetrà observar les dades que recullen les estacions meteorològiques més properes a casa vostra. A més a més, la web disposa de multitud de gràfics de seguiment de les estacions que té incloses.
És un projecte que permet que qualsevol persona pugui disposar d'una estació de lectura que envii les dades a la web, i llavors tothom les pugui consultar.

Regeneració de platges a A Coruña

Regeneració de platges a A Coruña

El Ministeri de Medi Ambient ha desenvolupat un projecte on unirà les platges de Riazor i Orzán. L'operació inclou moure i abocar 320.000 metres cúbics d'àrids, segons informava ahir el diari EL País.

Segons el diari La voz de Galicia, les obres varen començar el 23 de març on una draga fondejada a la badia va començar a abocar a la platja d'Orzán la sorra que permetra guanyar al mar 30 metres.

En aquest enllaç podreu mirar algunes de les fotografies d'aquestes obres: http://www.lavozdegalicia.com/fotos/2010/03/24/01101269429575224741217.htm#

50 anys observant els núvols

50 anys observant els núvols

Actualment és gairebé inimaginalble realitzar una previsió meteorològica sense una vista des de satèl·lit. Però l'1 d'abril de fa 50 anys es va posar en marxa el primer satèl·lit dissenyat per a l'observació del núvols, el TIROS-1.

Aquest satèl·lit tinguè una vida molt curta, de 3 mesos, però va realitzar 23.000 fotografies de la Terra. A més a més, va conduir a d'altres satèl·lits: nou satèl·lits TIROS, set satèl·lis Nimbus d'investigacions meteorològiques, catorze satèl·lits geoestacionaris operacionals del medi ambient, dinou satèl·lits d'orbita polar de la NOAA; i tot una sèrie d'altres satèl·lits meteorològics en diferents països.

Aquesta imatge del Mar Roig és una de les primeres que va fer el TIROS-1, la foto es extreta de la pàgina web de l'Observatori de la Terra de la Nasa.

Esllavissament al Pakistan

Esllavissament al Pakistan

El 4 de gener del 2010 va haver-hi un esllavissament al Nord del Pakistan; a la vall d'Hunza. Aquest esllavissament va provocar el soterrament d'un poble, i va causar la mort d'una vintena de persones. Aquestes van ser les causes immediates però a mida que passaven les setmanes els problemes es varen agreujar: l'esllavissada va taponar el riu Hunza que travessa la vall. El riu va inundar greument diferents pobles i va submergir 5 km de l'autopista de Karakoram.

La fotografia on es veuen els efectes de l'esllavissada va ser presa el 16 de març per l'ALI (Advanced Land Image) de l'observatori Terra de la Nasa. I l'altre es una imatge de google earth de com estava abans de l'esllavissament.

http://earthobservatory.nasa.gov/NaturalHazards/view.php?id=43175

Norscand

Norscand

Avui us convido a visitar la pàgina web del projecte Norscand Geofictions Maps: http://norscand.net/sitemap.shtml.

Aquí hi trobareu un treball excel·lent amb multitud de mapes que configuren l'imaginari país de Norscand. Un projecte cartogràfic que conté diferents tipus de mapes: des de mapes físics generals, mapes temàtiques, plànols de ciutats...

Espero que us agradi!

Ética ambiental

Ética ambiental

L'ética ambiental és l'ètica aplicada que estudia la responsabilitat humana envers la conservació del medi ambient i la natura. Fins a mitjans del segle XX no hi havia una preocupació pel medi ambient. El que es volia era evolucionar tecnològicament fins aconseguir "dominar" la natura.

Crèiem que la natura era un recurs inesgotable, i fins que no varem ser conscients que la Terra era finita, que tenia unes dimensions i una capacitat de càrrega, no ens varem plantejar qüestions mediambientals. I, de fet, aquestes qüestions han esdevingut imprescindibles en observar que la supervivència de la nostra espècie depèn de l'equilibri ecològic. Un equilibri que és responsabilitat nostra de mantenir, ja que som els éssers vius que gaudim d'un nivell de desenvolupament que ens permet modificar la dinàmica natural -per exemple, fer ploure on volem-.
Hi ha tres models d'ètiques ambientals: les antropocèntriques, les biocèntriques i les ecocèntriques. Els dos primers els trobem dins la "shallow ecology" on els humans tenim un paper principal; i l'última la trobem dins la "deep ecology" on es prioritza el valor de la vida.

Si voleu iniciar-vos en la lectura a l'entorn d'aquestos temes us recomano el llibre "Ètiques per a un món complex. Un mapa de les tendències morals contemporànies" de Ramon Alcoberro.

El mapa d'Espanya més precís

El mapa d'Espanya més precís

S'està cartografiant amb una precisió al voltant de 15 centímetres el mapa d'Espanya gràcies a la tecnologia LIDAR. La tecnologia LIDAR (Light Detection And Raning) és un sistema basat en un sensor làser. Consisteix a emetre una pulsació làser sobre la superfície terrestre i, depenent, del retorn a l'avió permet identificar les diferents cobertes del sòl: per exemple, una superfície sòlida retorna sense cap problema el raig a l'avió, en canvi l'aigua absorbeix el raig làser. Per poder georeferenciar amb exactitud les observacions que s'extreuen del làser, s'utilitzen dues tècniques diferents: el Sistema de Navegació Inercial (INS) i els Sistemes de Posicionament Geogràfic (GPS). Del vol LIDAR s'obté un núvol de punts irregulars amb una densitat aproximada d'un punt per metre quadrat; aquests punts s'han de processar per obtenir productes finals com els MDS (Models Digitals de Superfícies), els MDT (Models Digitals d'Elevacions) i les imatges d'intensitats.

La principal aplicació d'aquesta tecnologia serà elaborar el Pla de les zones inundables, però obre la porta a un munt de possibilitats: des d'estudis de vegetació, a les infraestructures i l'urbanisme.

Si voleu més informació sobre la tecnologia LIDAR us recomano consultar la pàgina web de Dielmo, una dels empresses que ha contractat l'IGN per realitzar aquest mapa: http://www.dielmo.com/index.php.

Europa arraconada del mapa

Europa arraconada del mapa

Representar l'esfera terreste en un full de paper és una tasca complicada, i per això al llarg de la història s'han anat succeint diferents projeccions que l'intenten representar el més acuradament possible. Gerardus Mercator va dissenyar una projecció eurocèntrica que respectava molt bé les formes dels continents però que augmentava exageradament la mida dels territoris propers als pols.

Durant molt de temps Europa ha estat una de les principals potències mundials, i aquesta projecció ha estat una de les més difoses en l'educació de tot el món. Ara que cada vegada Xina és més potent, juntament amb els Estats Units d'Amèrica, segurament Europa anirà perdent pes; i es difondran amb més força els mapes centrats al Pacífic.

El PAÍS del dissabte 20 de març explicava aquest fenomen: http://www.elpais.com/articulo/internacional/Europa/borra/mapa/elpepiint/20100320elpepiint_9/Tes

La Mediterrania, una mar d'unió o separació?

La Mediterrania, una mar d'unió o separació?

En l'imaginari col·lectiu dels nord-occidentals hi ha instal·lada una falsa imatge sobre el mediterrani, una imatge associada als països de la riba nord d'aquest mar; el conjunt de la societat no sol associar cap país àrab com a mediterrani. Sembla, en paraules de Pedro Martínez Montávez, "[...] el mayor mar del mundo - más aún que cualquier océano- porque no tenia más que una orilla: la del Norte. [...]". És com si els habitants de la costa sud no fóssin d'aquest mar, com si encara els quedes un camí per recórrer abans de poder optar a la mediterràneitat.

Des d'antic el Mediterrani ha estat envoltat per diverses cultures, ara bé, que existeixin diferents cultures no vol dir que totes convisquin. Mentre al nord poca gent coneix les cultures del sud; al sud estan cada vegada més occidentalitzats. Ens hauríem de plantejar si realment és positiu marcar el camí al sud o si és millor creuar mirades per aconseguir una diversitat real, no basada en els principis identitaris de l'euro-mediterrània. I passar d'un mar que separa a un mar que uneix.

Perquè ens capfiquem en buscar culpables de tot?

Perquè ens capfiquem en buscar culpables de tot?

De totes les coses que ens passen en el dia a dia en podríem fer una classificació: des de les més agradables fins a les que ens repugnen, passant per aquelles que ens fan la vida possible o impossible en diversos graus. I, en general, pel que fa a les del cantó negatiu ens capfiquem a trobar un responsable a qui endinyar-li totes les culpes (si és un polític millor i de passada en demanem ràpidament la dimissió), esmerçant-hi els esforços que hauríem de dedicar a trobar solucions per continuar amb la nostra vida quotidiana. Més enllà de les actuacions amb mala intenció, si algú comet un error òbviament ha d'assumir la seva responsabilitat: arreglar-ho si és possible, aprendre de l'error i, si definitivament es demostra la seva incapacitat en la qüestió, cal que deixi pas a d'altres que hi tinguin més traça.

A més de les catàstrofes naturals hi ha altres circumstàncies que també són difícils de preveure o directament imprevisibles, son aquelles que no són culpa de ningú en concret o, dit d'una altra manera, que són una mica culpa de tots. Hi ha moltes coses que es poden i s'han de millorar. Però obsedits en els petits guanys a curt termini i pensant massa poc en els guanys de futur, dediquem una pila d'esforços a buscar els culpables de coses que no sempre en tenen. La qual cosa em sembla una colossal pèrdua de temps; una pèrdua de temps, i en última instància de diners que podríem dedicar a millorar tot allò que no funciona prou bé.

No sempre cal buscar un culpable, però sempre cal trobar una solució.

Neu a Palamós

Neu a Palamós

Desprès de 3 dies ha tornat la llum. La calefacció s'ha engegat i la casa comença a agafar escalfor.
Han estat uns dies ben estranys: el primer dia per poder prendre un got de llet vam posar una cassoleta damunt d'unes espelmes i així vam aconseguir prendre un got de llet mitjanament calent. L'endemà tots estàvem contents de veure tanta neu i vam aconseguir comprar un fogonet, desprès de moltes hores de voltar pel poble ple de neu. Cap al vespre ja estàvem més preocupats perquè continuàvem sense electricitat i cada cop l'aigua era més escassa; patíem pels congeladors plens de menjar que s'anaven descongelant, patíem pel fred però ja teníem radio i fogonet per poder cuinar. A mida que passaven les hores la nostra preocupació creixia però al llit amb unes quantes mantes s'hi estava molt bé.
Totes aquestes aventures m'han fet pensar com d'inútils podem arribar a ser sense electricitat -sobretot en la societat que vivim. Aquest mateix exercici que fem d'escriure al blog dos cops per setmana, era impossible de realitzar!
Cada mati ens llevàvem pensant que havíem de fer per poder passar la nit el millor que poguéssim. Traient la neu, emmagatzemant-la amb galledes perquè es convertís en aigua pel wàter, comprant lots, fogonets, espelmes, una mica de pa...
Però en el fons ha estat divertit! I ara costa tornar a la normalitat - sobretot perquè encara els carrers són gelats i l'electricitat no és molt constant-.

Litoral: Públic o Privat?

Litoral: Públic o Privat?

El Domini Públic Marítim – Terrestre (DPMT) és una franja de titularitat estatal, que està administrada per la Direcció general de Costes. A grans trets, es defineix com l’espai comprès entre la línia de baixa mar escorada i el límit fins on arriben les ones en els majors temporals coneguts (per a més concreció podeu consultar la llei completa a la web següent: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/l22-1988.t1.html), i està marcat mitjançant unes fites blanques (com la que observeu a la fotografia).
L’objectiu d’aquesta delimitació és preservar aquests espais litorals que són altament sensibles. Per això es creen unes servituds legals de protecció, trànsit i accés al mar. Aquestes servituds estableixen diferents límits a partir del DPMT.
En primer lloc, estableixen una franja d’entre 6 i 20 metres destinada al pas de vehicles de vigilància i salvament; és la franja on s’ubiquen els camins de ronda. A continuació una franja de 100 metres on hi ha alguns usos no permesos, per exemple: estan prohibides les vies de comunicació interurbanes, les línies elèctriques visibles, no s’hi poden abocar residus, etcètera. En cas de sòl urbà està restringida a 20 metres, en sòl no urbà es poden destinar a pastures o conreus, per a qualsevol altre us cal disposar d’un permís explícit. Per últim trobem una franja de 500 metres on s’hauran d’evitar edificis pantalla, i l’edificació que es realitzi haurà de ser d’una densitat menor que la mitjana del terme municipal.
Observant la fita de l’imatge que us adjunto–on s’observa que aquesta fita està pràcticament al mig del mar- a mi em sembla que en moltes ocasions alhora d’establir el DMPT, s’ha pensat més en poder tenir uns metres més de sòl privat que no pas en preservar l’espai litoral pròpiament dit.

Caminada nocturna

Caminada nocturna

L'Agrupament Escolta Palamosí per celebrar el nostre 40è aniversari hem preparat diverses activitats. La primera és la caminada nocturna que realitzarem el proper dissabte dia 13 de Març. Us hi esperem.

El Bosc de Maria Àngels Anglada

El Bosc de Maria Àngels Anglada

M'agradaria compartir amb vosaltres aquest bonic poema de Maria Àngels Anglada titulat El bosc (el trobareu dins el llibre Columnes d'hores).

No m'envegeu la cistella mig plena
i flairosa de bosc.
Fa molts anys que camino sota els pins,
les alzines, els roures.
Sense voler he trepitjat les tiges
d'alguna flor amagada
però mai no he disparat contra un ocell
ni contra una esperança.
M'he esgarrinxat entre els garrics la roba,
la pell i el cor.

Fa molts d'anys que camino sota els brancs
i espio la claror
i les remors en el bosc de la vida.
Paro difícilment,
no tan subtil com l'aranya a les herbes
la meva teranyina
i miro el sotabosc sense descans.

De tant en tant, si la pluja ve a l'hora,
si el vent foll signa treves,
el bosc -me'n meravello sempre- em lliura
a contracor
rovells de foc estriats d'esperança
una mica tacats
de pinassa, molt poc humits de plor.
De tant en tant.

Col·leccionistes de paisatges

Col·leccionistes de paisatges

Dijous vaig assitir al seminari internacional: “Teoría y paisaje. Reflexiones desde miradas interdisciplinarias”. Durant el mati van intervenir Jean Marc Besse, Joan Nogué i Francesc Muñoz. I a la tarda Michael Jakob, i Daniela Colafranceschi . Durant el seminari es va reflexionar a l’entorn del paisatge des de multitud de visions que van permetre un ric debat. Voldria exposar una de les reflexions que es va repetir en diverses ponències al llarg del dia.

Estem assistint, cada dia més, a una major oferta de paisatges accessibles, com si es tractes d’un catàleg comercial. Cada vegada més els paisatges deixen de ser una relació íntima entre l’observador i el territori; i passen a ser objecte d’un consum compulsiu. Habitualment, en realitzar activitats turístiques, ens conformem amb capturar amb les nostres càmeres digitals una quantitat ingent de paisatges que hem observat durant els petits instants en que polsem l’obturador de la càmera.

Col·leccionem imatges pensant que un cop reproduïdes en el nostre ordinador obtindrem la mateixa experiència emocional que hauríem obtingut si ens haguéssim aturat a observar aquell paisatge. Oblidant que un paisatge no és només una imatge, sinó un conjunt d’emocions on hi juga un paper important la percepció individual a través d’olors, sons, gustos, colors, etcètera.

L'enigma del xampany

Avui traient la pols dels meus llibres he retrobat un llibre que feia temps que l’hi havia perdut la pista. Temps enrere havia passat moltes hores entretinguda amb aquest llibre de Jérôme Bonaldi anomenat “Llibre d’enigmes. El gran joc de les neurones” editat pel la enciclopèdia catalana en la seva col•lecció pòrtic. Per això us vull proposar l’enigma del xampany.
Resulta que tenim 6 copes en renglera, l’una al costat de l’altra. Les tres primeres estan plenes de xampany, i les altres tres estan buides. Si només se’n toca una, com es pot fer perquè les copes buides i les plenes s’alternin?

El perquè dels petits espais

Segurament arran de la meva formació en geografia, el primer que he volgut establir ha estat una escala. I en aquest cas he escollit una escala petita. Darrera de “petits” hi ha dues motivacions.

Una primera sorgeix de la pretensió de realitzar petites reflexions que moltes vegades seran a l’entorn de la geografia, amb especial èmfasi en la realitat actual. Intentar encara que sigui modestament allò que William Shakespeare va dir: “la brevetat és l’ànima de l’enginy”.
La segona es relaciona directament amb l’anterior: un mapa amb una escala petita dóna una visió molt genèrica d’un territori, el mirem “d’una mica lluny” . I amb aquest blog no es pretén donar una visió molt detallada de cadascun dels temes que ens allunyi de la brevetat.

L’espai per a un geògraf és un concepte molt llaminer. Un concepte que en la vida quotidiana és absolutament abstracte, i alhora ben concret: un espai pot ser el buit que queda entre paraula i paraula o cadascuna de les part que componen un programa radiofònic –entre molts d’altres significats. En geografia també té diversos significats però a mi m’agradaria ressaltar-ne un: l’espai és allò que és accessible a la societat, tot espai es localitza, depèn d’una escala, té un límits...

De l’oportunitat que ofereix un blog de crear un nou espai -que es accessible per a la societat, que permet omplir els buits entre paraules i que, sobretot, estableix noves oportunitats de reflexió a l’entorn de l’estudi geogràfic. Sorgeix aquest blog “petits espais”.